Els misteris del pont de Westminster de Londres
Veient una entrada al blog de Microsiervos no he pogut resistir la tentació de posar aquesta imatge, i es que segons diuen, quan s’acosta el mitgdía es pot veure això al pont de Westminster.

Veient una entrada al blog de Microsiervos no he pogut resistir la tentació de posar aquesta imatge, i es que segons diuen, quan s’acosta el mitgdía es pot veure això al pont de Westminster.

Al Twitter estic seguint a Pedro Villarrubia (@pvil) on está posant unes frases que donen que pensar, amb el seu permís les poso aquí:
¿Qué se puede esperar de un país donde no se sabe discutir, donde toda discusión, científica o no, es ataque personal?
¿Qué se puede hacer en un país donde la industria con mejor ránking I+D es la industria armamentística?
¿Qué se puede hacer en un país donde su primer mandatario asume el ministerio… del deporte?
¿Qué se puede esperar de un país donde sus mayores ingresos los obtienen banqueros y deportistas?
¿Qué se puede esperar de un país cuya fiesta nacional es la espectacular masacre de animales en eventos multitudinarios?
¿Qué se puede esperar de un país donde la investigación la llevan becarios/as con sueldos infrahumanos y ningún derecho?
¿Qué se puede esperar de un país que importa la mayor parte de las tecnologías?
Si en voleu llegir més, no dexeu de seguir a @pvil a Twitter .
(Versión en castellano en el interior)
Ja fa dies que em ronda pel cap escriure el que us vull dir ara, però no trobava el moment, ara sí… a més, les darreres notícies d’avui han acabat de confirmar que viure a Catalunya, viure a Espanya no te cap sentit, vivim en un pais amb moltes possibilitats però governat per una colla d’inútils, estafadors i incompetents.
I es que ja em començo a cansar d’anar cap enrere, de veure que després d’esforçar-te a la feina, ser una persona activa, amb inquietuds, els que decideixen el futur de la nostra nació, del pais, son una colla de vividors i el que més ràbia em fa, es que per molt que facis, ells continuen fent el de sempre i sembla que visquin en una altre galàxia.
Començaré pels sous, baixos en general, on paguem més que mai, els bancs espanyols son els segons d’Europa que més et cobren en despeses, tenim un índex d’atur que frega el 20%, superior a Turquía i d’altres paisos que ens pensem que son subdesenvolupats, però els subdesenvolupats som nosaltres. Ens venen la moto que als països nòrdics paguen més iva, però tenen millors infraestructures, millor sanitat, millor ensenyament, millor I+D, millors professionals, millors sous… i a sobre no paguen canon a la SGAE. I creieu que amb la pujada de l’IVA se solucionarà tot? no… seguirem pagant altres Millets que mai coneixerem perque unten els polítics de torn i aquí no ha passat res.
Però no tota la culpa la tenen els polítics, sino que les grans empreses fan i desfan el que volen, sota el paraigua dels governs, sense anar més lluny, tot i vivint a 35 Km. de Barcelona, a 10 Km. de Terrassa (ciutat de més de 200.000 habitants) m’he de conformar amb una merda de conexió a internet de 2 MB per 70€ mensuals perque Telefónica de España no li rota dels collons posar un parell de pals per poder tenir una linea de telèfon com Déu mana i tenir una conexió ADSL, de les més cares i lentes d’Europa, i que en prou feina arriben a la meitat del que tens contractat, però com a mínim tenir alguna cosa millor de la que tinc ara.
Vivim inmersos en la nostra merda, estressats i seguim com burros, parem-nos un moment, pensem, tirem un pas enrere i mirem en perspectiva, de lluny, i ens adonarem que vivim en un pais governat per un colla d’inútils, que es creuen que saben el que fan, son els reis de la vanitat i tot els que els envolta és inferior a la seva condició, i sino que li diguin a l’inutil que es va ficar amb la candidatura als JJOO de Rio… i mira, ves quina cosa, que al final els jocs s’en van al pais que menys estava preparat segons ell. Ens creiem que som els millors del món, que la nostra cançó d’Eurovisió és la millor i si no ens voten es perque ens odien… hauriem de ser nosaltres que els odiem amb ells, perque tenen millors sous, millors polítics, millor sanitat i a més sortiran abans de la crisi, i no ho dic jo, ho diu tothom, però perque els polítics han d’escoltar al poble si ja estan en el poder?
Com us heu quedat? jo la veritat que porto uns dies fastiguejat on no descartaria marxar i anar a un altre pais.
(Versión en castellano en el interior)
Ja fa més de quatre anys que estic ficat dins del món dels podcasts, he muntat més de 5 tant per a mi com per encàrregs d’amistats, hi ho he fet per un motiu principal, perque m’agrada, però es clar, tot això et genera unes despeses, una inversió de temps i t’agradaria que tot aquest esforç es veies correspós per una entrada de diners. Una sol.lució era la de posar publicitat de Google, però tothom sap que un podcast la gent ho escolta i costa que et visitin la web, així que s’havia de buscar una solució enfocada al mitjà, com per exemple buscar anunciants i posar falques publicitaries (entre d’altres sol.lucions). És per això que després de l’experiència de treballar en una multinacional en publicitat per internet, s’em va ocorrer de muntar un servei per als podcasters com a pont entre les seves creacions i les empreses, és a dir, muntar una agència de publicitat orientada al món dels podcasts i és així com va néixer publipodcast.
Vaig contactar amb la flor i nata del podcasting en aquell moment, “la unió fa la força”, i vam muntar la primera agència de publicitat orientada al podcasting, durant més d’un any vaig estar contactant amb empreses, amb altres agències de publicitat, amb el millor de la publicitat a Espanya, els hi vaig comentar els grans beneficis que pot reportar la publicitat en el podcàsting, un públic fidel, ben focalitzat, però sempre tenia la meteixa resposta: “no ens interessa arribar a miles, fem publicitat per arribar a milions”, i és quan vaig entendre que no estava focalitzant el negoci com hauria de ser ni tampoc el mitjà estaba preparat per a poder oferir publicitat mitjançant els podcasts.
Després de batallar sense obtenir resposta d’anunciants interessats en apostar per el podcast, vam decidir posar punt i final a la iniciativa que amb tanta il.lusió vam iniciar.
Ha passat més d’un any i en aquest temps he aprés molt, he trobat una nova feina que m’han reportat i m’està reportant moltíssim on he pogut posar a la pràctica tots els coneixements de tots els estudis i experiència en marketing, he muntat el podcast de l’empresa i li he sabut trobar una funcionalitat real i factible i em sento realitzat i ben orgullós.
Fa unes setmanes vaig tenir coneixement d’una iniciativa molt semblant al que publipodcast pretenia ser, Podcasts SL, i em vaig alegrar molt que algú continués insistint a les empreses, recordant que estem aquí i que el podcasting és un mitjà tant o millor que la ràdio, la televisió, la premsa escrita o els blogs, però tot seguit vaig pensar: “Està preparat el mercat amb un nou mitjà en època de crisis?”, crec que no, la publicitat en temps dolents es recolçen amb els mitjans tradicionals, és un valor segur. La següent pregunta va ser: “Estan preparants els podcasts per posar publicitat?” i la meva resposta va ser la mateixa, no. El principal escull es que el nostre públic, desgraciadament, no arriba ni a cents de milers de persones úniques. A més la oferta encara està estancada oferint 2 marcades temàtiques: tecnologia i humor. També està el cinema, esports, jardineria, entre d’altres, però o be la producció no entra dins dels mínims de calitat com per poder posar una falca d’una empresa o be la periodicitat es tan intermitent que es fa casi impossible garantir un mínim de números publicats.
Amb això no vull dir que els podcasts que jo faig siguin com han de ser per que siguin comercials, perque avui en dia no busco cap comercialització en ells, sino crec que malauradament serà casi impossible profesionalitzar els podcasts en un curt o mitjà termini.
El podcasting no està mort, ni tampoc del seu us comercial, però la solució no crec que estigui amb la publicitat sino en altres àmbits.
Particularment m’en alegro moltíssim per la iniciativa de Podcasts SL, els hi desitjo tot el millor del món i saben que poden contar amb els meus consells, iniciatives com aquesta fan que la comunitat es faci més gran i forta. Però hi ha una cosa, que em perdonaran per el que vaig a dir, no se si és una impressió meva o que, però sembla que tot aquest projecte s’hagi fet a esquenes i de forma molt sectària, segurament a causa del secretisme i l’”exclusivitat” de la notícia, però no he vist que comptaran amb la comunitat ni he vist un debat obert de tot aquest tema. Amb això no vull dir que haurien d’haver contactat amb Gelado, Jero o amb mi, però podrien haver comptat amb el coneixement, complicitat i consells de la comunitat, que amb molt de gust l’haguéssim donat.
P.D. He estat escoltant l’últim número de Podzapp, una entrevista a Miki on explica que és Podcasts SL, i sento dir, però hi ha moltes coses que no comparteixo (això seria per a un altre post), però la que més és sobre la “repercussió” de la comunitat blog cap al podcast. No ens equivoquem, si ens quedem amb els pseudo famosetes estil Enrique D. i derivats, el podcasting mai va sortir d’on està, tot el contrari. Hem de ser realistes i sortir al carrer i preguntar si algú coneix a aquesta gent i ens adonarem de com som de vanidosos.
Per si algú encara no ho sap, Catalunya Ràdio va organitzar farà unes setmantes el seu Ier. Concurs de Podcasts, jo em vaig presentar amb un àudio amb títol “L’informatiu del futur”, una paròdia sobre un informatiu radiofònic de l’any 2109, realitzat 100% per mi, on jo mateix faig 7 veus diferents i editat amb molta cura, utilitzant música i efectes de sò sota llicències lliures.
Després de que el meu àudio fos un dels 3 finalistes, va començar el procés de votació popular, que vaig superar amb un 64,81% dels vots.
És per això que us vull donar les gràcies a tots els que em vau votar i també els que només em van escoltar, m’ha fet molta il.lusió guanyar aquest concurs i tot ha estat gràcies a tots vosaltres.
El premi… millor dit, ELS PREMIS son:
- Una gravadora digital Olympus DS 55
- L’emissió de l’àudio dins del programa Generació Digital (emisió el 18 de juliol de 2009 de 15 a 16h.)
A tots vosaltres… MOLTÍSSIMES GRÀCIES!
Powered by Twitter Tools.
Powered by Twitter Tools.
Powered by Twitter Tools.
Powered by Twitter Tools.
Powered by Twitter Tools.